Xarxa Teatre naix l’any 1983 a Vila-real (Castelló) i ha viscut, fins als nostres dies, un creixement continu. Des dels seus inicis, els directors de Xarxa Teatre van optar pel carrer com a escenari per als seus espectacles. En tot aquest temps, els directors de la companyia, Manuel V. Vilanova i Leandre Ll. Escamilla no han renunciat als seus orígens i Xarxa Teatre s’ha convertit en una de les companyies de teatre de carrer de gran format més personals del món.

• Tradició. La cultura popular valenciana i mediterrània conforma el nucli temàtic principal dels muntatges. La companyia ha sabut submergir-se en les tradicions, portar-les fins als nostres dies i fer-les universals. El públic respon als espectacles perquè entén que aquests representen una realitat, una forma de vida particular.

• Teatre festiu. Les obres de Xarxa provoquen al públic, penetren per tots els sentits (l’olor de la pólvora, la força visual de les imatges, el ritme de la música…). No hi ha només una manera de viure els espectacles, sinó tantes com espectadors.

• Llenguatge universal. La companyia ha apostat per un llenguatge propi en el qual el gest es complementa amb altres elements com la música, els efectes pirotècnics i lumínics… Aquesta aposta allibera l’espectacle del text parlat i permet que les obres de Xarxa puguen representar-se en qualsevol lloc del món i davant grans multituds.

• Pirotècnia escènica. La pirotècnia deixa de ser un element espectacular per a ajudar a narrar la història. Tan prompte submergeix a l’espectador en una festa tradicional valenciana com recrea una tempesta en alta mar. Per alguna cosa la premsa ha reconegut a Xarxa com els escultors de foc.

• Teatre multimèdia. Xarxa ha sabut incorporar les noves tecnologies als seus espectacles. L’ús de tots els elements tècnics que ofereix el teatre actual (projeccions de gran format, ús de grues i grans estructures…) permet a la companyia afrontar qualsevol repte artístic.